El 2017, 18.438 persones estaven a les llistes d'espera per a accedir a una plaça de grans dependents en residències amb finançament públic a Catalunya. Segons les dades publicades arran d'una pregunta parlamentària, fins a 929 van morir pendents d'una plaça, però amb la valoració de la dependència feta i el pla personalitzat (PIA) elaborat, una xifra que s'ha reduït un 50% des del 2016, quan van ser 1.902.
Tanmateix, les dades del Departament d'Afers Socials, també posen de manifest que 845 avis van traspassar pendents de la valoració de la dependència, una xifra que no ha parat de créixer dels del 2017. D'aquests, més de la meitat sol·liciten la valoració quan ja tenen més de 80 anys.
A la demarcació de Barcelona, les persones grans pendents de plaça residencial pública són 14.106; a Girona, 2.038; a Lleida, 1.111; i a Tarragona, 1.183. Són persones que, segons el Departament, no estan “desateses” perquè poden estar gaudint d'altres prestacions derivades de la Llei de la Dependència o del Sistema Públic de Serveis Socials. Es calcula que fins a 168.581 persones són beneficiàries d'algun tipus de prestació pública, principalment per a serveis o per a cuidadors no professionals.
El 2017, pràcticament 21.000 persones (20.927) estaven pendents de la valoració, gairebé 32.000 (31.938) tenien la valoració complerta però estaven pendents del dictamen. La majoria d'aquests dictàmens, més de 25.262, estaven fora de termini, i només 6.676 complien els tres mesos establerts.
En el cas dels avis que moren amb la valoració complerta, el 2017 el 96,02% dels casos, els hereus no van demanar la sol·licitud de ''meritades i no percebudes'', i en un 3,98% si que ho van demanar però la documentació presentada era errònia.
En un article publicat aquest dimecres, la directora de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), Cinta Pasqual, demana apostar per la Prestació Econòmica Vinculada al Servei (PEVS), un ajut que permet accedir a una plaça residencial o a un altre recurs amb més rapidesa que una plaça pública.
Pasqual explica que és una prestació que es reconeix només quan l'accés a un servei públic o concertat no és possible amb un import que depèn del grau de dependència i del servei al qual se li ha reconegut el dret la persona dependent, o sigui, una residència assistida, un centre de dia o un ajuda a domicili, per exemple.
Des de l'ACRA es considera que si el Departament apostés per les PEVS moltes persones podrien sortir de la llista d'espera i optar a aquesta prestació. Pasqual però, creu que perquè això es doni cal augmentar l'import de la PEVS en la dependència severa, de 426 euros, a la gran dependència, de 715 euros.
Per a Pasqual, aquests diners permetrien als usuaris plantejar-se abandonar la llista d'espera i accedir a un recurs de forma immediata. Els càlculs de la patronal posen de manifest que per cada 1.000 places de PEVS amb l'import elevat, serien 3,5 milions d’euros d'inversió, una xifra “netament inferior” a la despesa que comporta 1.000 places noves de finançament públic. Per Pasqual, el plantejament actual de les PEVS no el configuren una alternativa viable a les residències.
31-01-2019
L'ONADA SERVEIS
