En el trajecte de la vida ens enfrontem a diversos vents i corrents. Alguns ens impulsen cap a moments d'eufòria i alegria, però d'altres ens condueixen als abismes profunds del dol.
El dol és una experiència universal, altament emocional i intensa, que segueix a la pèrdua d'una persona estimada, o a algun canvi significatiu.
En aquest article tractarem sobre les fases del dol i els mecanismes que poden ajudar a superar-lo, especialment a la tercera edat.
És un procés que no té una forma predefinida ni segueix una seqüència lineal. Cada persona recorre pel seu propi camí, enfrontant-se als embats del dolor de manera individual. El dol es pot manifestar amb una barreja d'emocions que van des de la tristesa profunda, la ira, la negació, alternant-se amb moments de pau i resignació. Comprendre els estadis del dol i l'eventual sortida és essencial per a aquelles persones que s'enfronten a aquesta circumstància.
Tot i que cada persona viu el seu dol d'una manera diferent i el mitiga de la manera que li resulta menys dolorosa, s'han definit una sèrie d'estadis pels quals passa tothom.
- Negació. Immediatament després de la pèrdua la ment es resisteix a acceptar la realitat del que ha passat. La negació actua com un escut temporal, esmorteint l'impacte emocional.
- Ira. Sorgeix a mesura que la negació cedeix. La frustració i el dolor s'expressen com a ira cap a un mateix, altres, o fins i tot la situació mateixa.
– Negociació. És un intent de recuperar el control mitjançant un acord amb pensaments del tipus “si pogués canviar alguna cosa”. És una fase de cerca de sentit.
– Depressió. La realitat s'assenta i es converteix en una tristesa profunda. S'enfronta la pèrdua real, acompanyada d'una sensació aclaparadora de desolació i anhel.
- Acceptació. Finalment, s'arriba a acceptar la realitat de la pèrdua. Això no implica la desaparició del dolor, però sí que és l'inici de la reconciliació i l'adaptació a una “nova normalitat” a la qual caldrà acostumar-se.
La tercera edat és l'etapa més delicada pel que fa a qüestions relacionades amb el dol, i encara que el procés segueix els mateixos estadis, la reflexió pot prendre matisos diferents.
La negació inicial es pot reflectir en la incredulitat davant de les pèrdues experimentades. La confrontació amb la mortalitat sol intensificar-se en aquest punt. La ira pot estar marcada per l'acumulació d'experiències i la reflexió sobre la injustícia que és perdre éssers estimats en diferents etapes de la vida. La negociació es converteix en un procés de reflexió sobre el llegat mateix i les contribucions realitzades al llarg de la vida. La depressió sol estar vinculada a la confrontació amb les oportunitats perdudes i l’ajust a noves realitats. Finalment, l'acceptació sol anar acompanyada d'una saviesa acumulada pel que ja hem viscut. La comprensió de la transitorietat de l’existència es converteix en la part fonamental d’aquest procés.
No hi ha una forma “correcta” de passar pel dol. Cada circumstància és molt personal. Ara bé, un dels desafiaments més comuns que enfronten la gent gran durant el dol és la soledat, quan aquest es produeix per la pèrdua de la parella o d'amistats properes. Això les pot fer sentir aïllades i desemparades. És important que els que estan passant pel dol rebin suport i companyia per suportar-ho tan bé com sigui possible.
A més, cal tenir en compte la salut física i emocional. És fonamental comptar amb el suport de professionals de la salut, com ara metges, psicòlegs i treballadors socials, que puguin brindar la cura i l'orientació apropiades per superar aquesta etapa dolorosa.
Un altre aspecte a considerar és l'impacte del dol en la qualitat de vida de la gent gran, ja que pot afectar el seu benestar emocional i la interacció social. És fonamental comptar amb el suport familiar, d'amics i cuidadors, que ofereixin comprensió, paciència i amor en aquest tràngol.
En aquest sentit, és important fomentar la creació d'espais de suport i comprensió: grups de suport, activitats recreatives i teràpies especialitzades poden ser de gran ajuda per trobar consol, afrontar el dol de manera saludable, amb eines per manejar les emocions, expressar els seus sentiments i trobar maneres d'honorar la memòria dels éssers estimats.
L'acompanyament convida a un diàleg respectuós, permetent que les persones grans que viuen el dol comparteixin les seves experiències, pensaments i sentiments, obrint un espai per a l'expressió sincera i descarnada. Tot això facilita un procés de dol més en sintonia amb les necessitats personals i l'estadi en el qual es trobi la persona que passa el dol.
En moments així la companyia es converteix en una xarxa de suport vital. Les relacions i connexions amb altres persones que han passat pel mateix procés poden ser fonts inestimables de consol i comprensió.
Els professionals de L’Onada Serveis sabem que el dol no és una destinació, sinó una jornada més del camí. Amb el temps el dol es transforma i evoluciona. Les ferides cicatritzen malgrat la pèrdua. I és fonamental crear records nous i celebrar la vida; i la de l'ésser estimat es converteix en aquesta part significativa del procés continu. El dol pot, i sol, obrir la porta a una apreciació més profunda de la vida, recordant la fragilitat i la bellesa de la nostra existència.
05-03-2024
L'ONADA SERVEIS
