Records, sensacions, convivència, vida..

Divendres, 5 de la tarda, amb la furgoneta prestada pels nostres companys de Riudoms, i plena de regals i d'il•lusió ens dirigim al Santuari de Loreto. Anem María, Modest, Merce, Fermín, Eugeni, Antonio i la seva dona Isabel, Marta i jo. En la furgo intentem fer un exercici de record, reminiscències com diem els tècnics…Algun dels avis, no els diu gens, el títol que els vam posar “Un tomb per la vida” o “El valor dels Valors”, però en el moment que s'aclareix que anem a passar la tarda amb els nens/as del cole, sorgeix la primera reacció, el somriure..i el millor, Mercé comenta: “has traido els premis??.. La miro sorpresa … i m'aclareix: “És que els dibuixos han estat tan bonics!...tindrem per a tots?? 17.30h..Arribem al Loreto, entrem com els grans toreros, per la porta gran i comencen els comentaris, “han vingut els avis de L’Onada” ..i altra vegada sorgeixen els somriures. Aquesta vegada tenen menys arrugues, però l'emoció és la mateixa. 17.45 Pares i mares curiosos, s'acosten a saludar-nos, i pregunten: “”Aquest any també balleu?? “. Fermín sonriu (és veterà en aquests esdeveniments) i després de recuperar el seu saber estar respon..”No, venim a donar premis”. Algunes mares ens comenten si durant l'estiu estem a la tarda en el centre perquè tal vegada s'acostin a veure'ns ara que tenen més temps .. Una vegada acabada la Gymkana comença el moment, amb els diplomes i els regals en la mà…comença el lliurament de premis..sorpreses, emocions, i agraïment per ambdues parts “jurat i premiats”. Donem les gràcies pel temps dedicat, per l'afecte intercanviat i sobretot perquè quan ara els nens parlen de tercera edat..ho fan dels avis de L’Onada i els identifiquin com gent major que l'hi passa bé i que té ganes de fer coses. Objectiu assolit!