Hi havia una vegada en un poble costaner que es deia la Ràpita una casa molt molt gran on vivia gent molt molt gran, i no tan gran. Sempre estaven a punt per organitzar qualsevol tipus de celebració, eren molt eixerits. Per Sant Jordi van pensar en fer-ne una de ben grossa per aixó dos mesos abans ja es van dedicar a preparar-la. En un dels taller de la casa hi vivia una senyora que havia participat molts anys en els quinquenals d'Ulldecona i sabia fer flors molt boniques, a ella la van anomenar directora del taller, les flors s'anaven fent al seu ritme i els altres també van anar col.laborant a la mesura de les seves possiblitats, uns retallaven, els altres pintaven, altres apegaven i havia qui envolicava.... va ser un bon treball en equip. El dia de Sant Jordi van decidir sortir a la plaça del poble uns quant habitants de la casa per a intercanviar aquelles roses que havien fet amb tant de carinyo per una abraçada, que no val diners peró val mil emocions. Va ser un èxit, durant tot el dia van estar repartint flors, quasi 700! Les van repartir a nens petits, adolescents, i fins i tot a gent gran com ells. Va ser tant el resò que va tenir aquesta activitat que fins i tot van venir de COM RADIO a entrevistar-los per ser una iniciativa molt original i tota Catalunya se'n va enterar d'aquest acte tant bonic. Entrada la tarde quan ja es van acabar les flors van tornar cap a casa, ja casi era hora de sopar. I conte contat, ja s'ha acabat!
